Blog sobre educación

Categoría: Uncategorized

Cómo activar la IA en nuestros recursos educativos

Poder activar un chatbot desde una aplicación en HTML o un recurso creado con Google Sites, eXeLearning o Moodle, es muy útil porque amplía el rango de lo que posibilidades al incluir a la propia inteligencia artificial en nuestros programas mediante instrucciones dadas a la IA, técnica conocida como Vibe Coding.

¿En qué consiste activar un chatbot desde una aplicación?

Consiste en llamar a un chatbot, como Grok, ChatGPT, Claude, etc., desde nuestra aplicación o recurso educativo, pasándole un prompt que la IA ejecutará siguiendo las instrucciones que le hemos dado. Además, podemos hacer que el usuario introduzca información (parámetros) manualmente y esta información se añada al prompt.

Aquí tenemos un ejemplo sencillo. Cuando lo pruebes, fíjate en el prompt que ha sido utilizado:

Define el concepto:

¿Cómo se consigue pasar un prompt a la IA?

En la siguiente tabla se indica la sintaxis para los diferentes chatbots. Donde pone PROMPT es el prompt que les pasamos.

ChatbotFormato de URL
ChatGPThttps://chatgpt.com/?q=PROMPT
Grokhttps://grok.com/?q=PROMPT
Le Chathttps://chat.mistral.ai/chat/?q=PROMPT
Microsoft Copilothttps://copilot.microsoft.com/?q=PROMPT
Perplexityhttps://www.perplexity.ai/?q=PROMPT
Claudehttps://claude.ai/new?q=PROMPT

Por ejemplo, este enlace abrirá ChatGPT y escribirá un acróstico con la fecha actual: https://chatgpt.com/?q=Escribe un acróstico con la fecha de hoy. A diferencia de Grok, en el ejemplo que encabeza este artículo, en ChatGPT, debemos pulsar el botón «enviar» en el chat antes de obtener una respuesta.

El resto de chatbots (Gemini, DeepSeek, etc.) no admiten este tipo de URL y es una limitación de sus propios chatbots.


A continuación veremos dos situaciones. La primera es el caso de que queramos hacer la aplicación con un chatbot partiendo de cero. La segunda es si deseamos el chatbot en un recurso ya existente, como en Google Sites, Moodle o eXeLearning.

Escenario 1: Desarrollo completo de la aplicación con chatbot

El prompt para que una aplicación creada con IA lance un chatbot podría ser el que vemos a continuación. El texto en cursiva y fondo amarillo deberemos modificarlo según nuestros intereses:

Un ejemplo completo (creación de la app e inserción de chatbot) sería el siguiente:

Hemos usado Claude para esta aplicación y después de unos cuantos prompts adicionales con indicaciones de mejora, obtenemos la siguiente aplicación: Biomas terrestres.

Podemos ver más ejemplos con los siguientes programas:

  • Multiprompt: Es una aplicación capaz de abrir y enviar el prompt a todos los chatbots que lo permiten, además copia el prompt en el portapapeles para pegarlo en los chatbots a los que no se les puede pasar mediante URL.
  • Calendario ODS: Es un calendario con fechas de las Naciones Unidas relacionadas con los ODS. Al seleccionar una fecha concreta en la parte inferior, se pueden crear actividades mediante IA, previa selección del chatbot deseado.

Nota 1: Grok destaca sobre los demás chatbots, ya que proporciona respuestas de forma automática sin necesidad de pulsar el botón “Enviar” y permite el acceso sin requerir autenticación (a diferencia de algunos de los otros que sí la solicitan).

Nota 2: Si queremos, podemos diferenciar el texto que verá el usuario del prompt que se le pasa a la IA de forma parecida a cómo se ha implementado en el escenario 2.

Escenario 2: Insertar el chatbot en un recurso HTML ya existente

Si queremos añadir los chatbots a través de un editor HTML como el que tienen Google Sites, Moodle, eXeLearning o WordPress, el prompt para insertar el código del chatbot deberá ser diferente:

Veamos un ejemplo. Supongamos que tenemos un recurso sobre literatura donde queremos que los estudiantes puedan comparar entre dos de los autores. El prompt anterior sería:

Fijémonos en que el texto que aparece al usuario es muy diferente del prompt que finalmente se envía al chatbot. Puedes comprobarlo aquí:

¿Qué autores y deseas comparar literariamente?

En Google Sites, debemos abrir en modo edición la página donde lo queramos insertar y pulsar en la parte derecha del editor: Insertar > Insertar > Insertar código. Con Google Sites también funcionará el primer escenario descrito antes sobre la creación de la aplicación desde cero.


Nota: Este artículo tiene nivel 1 en el Marco para la integración de la IA generativa.

Pódcast del artículo

FAQ creada con NotebookLM

¿Qué significa «activar la IA» en recursos educativos?

Significa integrar un chatbot de inteligencia artificial (IA), como Grok, ChatGPT, Claude, etc., directamente en aplicaciones o recursos educativos existentes (creados con herramientas como HTML, Google Sites, eXeLearning o Moodle). Esto permite que la IA realice tareas específicas basándose en las instrucciones que le proporcionamos (mediante un «prompt») y, opcionalmente, en información que el usuario introduzca. Esta técnica se conoce como Vibe Coding y amplía las posibilidades de lo que se puede hacer con estos recursos al incorporar la capacidad de procesamiento de la IA.

¿Cómo se pasa un «prompt» a un chatbot desde una aplicación o recurso?

Se pasa un «prompt» a un chatbot utilizando un formato de URL específico para cada plataforma. La mayoría de los chatbots admiten una sintaxis donde se añade ?q={PROMPT} a su URL base, reemplazando {PROMPT} por el texto de la instrucción que queremos dar a la IA. Por ejemplo, para ChatGPT, el formato sería https://chatgpt.com/?q={PROMPT}. Sin embargo, no todos los chatbots (como Gemini o DeepSeek) admiten este tipo de URL directa. Es importante notar que, si bien algunos chatbots (como Grok) pueden comenzar a procesar la respuesta automáticamente, otros (como ChatGPT) requieren que el usuario presione el botón «enviar» en el chat una vez que se abre la ventana.

¿Qué es el «Vibe Coding»?

El «Vibe Coding» es la técnica mencionada en el contexto de activar la IA en recursos educativos. Se refiere a la acción de dar instrucciones a la inteligencia artificial (IA) para que realice acciones dentro de nuestros programas o recursos. Esencialmente, se trata de «codificar» el comportamiento deseado de la IA a través de los prompts que se le pasan, integrándola en la funcionalidad de la aplicación o recurso educativo.

¿Se puede incluir información proporcionada por el usuario en el prompt que se pasa a la IA?

Sí, es posible y muy útil. La técnica permite que el usuario introduzca información específica (llamada «parámetros») a través de campos de texto dentro de la aplicación o recurso educativo. Esta información introducida por el usuario se puede incorporar dinámicamente al «prompt» antes de pasárselo al chatbot. Esto personaliza la consulta a la IA basándose en las necesidades o entradas del usuario, haciendo que el recurso sea más interactivo y adaptable.

¿Cuál es la diferencia al crear una aplicación con un chatbot desde cero en comparación con insertarlo en un recurso HTML existente?

Al crear una aplicación desde cero, se puede dar una instrucción más general a la IA para que genere el código HTML completo de la aplicación, incluyendo la funcionalidad del chatbot. Por ejemplo, se puede pedir que cree una aplicación HTML sobre un tema y que además incluya campos de texto para el usuario y un botón que active un chatbot con un prompt basado en la entrada del usuario.

Si se quiere insertar la funcionalidad del chatbot en un recurso HTML ya existente (como en Google Sites, Moodle o eXeLearning), la instrucción a la IA debe ser diferente. Se le debe especificar que genere únicamente el fragmento de código HTML necesario para la utilidad del chatbot, sin incluir etiquetas como <html>, <head>, <body> y <style>.

Probablemente también te interese: Cómo crear aplicaciones educativas con IA para integrarlas en tus recursos digitales.

Disseny i Concreció de Situacions d’Aprenentatge amb ChatGPT

Aquest article és obsolet. Si us plau, llegiu Disseny i desenvolupament de situacions d’aprenentatge amb IA que el substitueix.

Aquest article és una actualització del treball anterior: Disseny de Situacions d’Aprenentatge a Educació Bàsica i Batxillerat amb ChatGPT, ja que des que es va escriure aquell hi ha hagut modificacions importants.

Dos Mètodes per Crear les SdA

Disposem de dues formes diferents de fer la nostra SdA amb ChatGPT.

  1. Fent servir dos documents, on estan tots els prompts (els prompts són les instruccions que li donem a la intel·ligència artificial en el xat) amb un espai per afegir la informació necessària, o bé,
  2. una pàgina web on iran apareixent els prompts i a on haurem d’anar omplint un formulari amb les dades que ens va demanant.

L’elecció d’un tipus o un altre dependrà de les preferències de cadascun, ja que són exactament el mateix però presentats i utilitzats en dos formats diferents.

Per Crear Una SdA Tenim 3 Plantilles

Sigui quin sigui el mètode que utilitzem disposem de 3 plantilles, cadascuna amb una funció diferent: Plantilla 1A, 1B i 2.

Els resultats de fer servir qualsevol de les plantilles 1 els utilitzarem per omplir el document del Departament per a les situacions d’aprenentatge:

Els resultats de la plantilla 2 aniran en qualsevol document de text dels que fem servir habitualment.

Descripció de les plantilles amb els prompts per a ChatGPT:

Plantilla 1A

Aquesta plantilla ens permet fer el disseny d’una SdA a partir dels sabers. Copiem i enganxem els sabers que ens interessa tractar i a partir d’aquí es construeix la SdA.

Plantilla 1B

En aquesta plantilla partim de la descripció d’una temàtica que ens interessa fer. Pot ser una activitat que volem adaptar o simplement un tema que ens agradaria treballar.

En aquest cas podem utilitzar una activitat que tinguem en un PDF. Podem fer servir la intel·ligència artificial perquè en faci la descripció per nosaltres. Entre els serveis que podem usar està ChatPDF. Li pugem el PDF i amb un prompt similar a aquest tindrem la descripció de l’activitat que posarem en la plantilla 1B:

Escriu una llista amb els objectius del treball i altra llista amb les activitats proposades amb la seva temporització, matèria i nivell educatiu.

Plantilla 2

Per utilitzar aquesta plantilla necessitem la plantilla del Departament omplerta, per tant, hem d’haver utilitzat prèviament la plantilla 1A o 1B.

El que es pretén és desenvolupar i concretar la situació dissenyada amb anterioritat. Aquí es poden obtenir les activitats concretes que es faran, la seva temporització i també les rúbriques d’avaluació.

Tot allò que resulti d’aquesta plantilla formarà el dossier que el professorat farà servir per fer la SdA, per tant, ho podem fer amb el programari que fem servir habitualment per escriure.

Dues Formes de Treballar: document o web

Treballar directament amb les plantilles de text en un document

Captura de pantalla d’una de les plantilles de text

Aquestes plantilles, de les que ja hem parlat, les podeu trobar en les següents adreces:

Heu de fer una còpia i ja podeu començar a omplir-les i copiar i enganxar els prompts amb les dades afegides per vosaltres al ChatGPT.

Una vegada teniu totes les respostes a tots els prompts els podeu copiar a la plantilla del Departament.

Treballar amb el formulari web

Captura de pantalla de l’aplicació web.

El generador de SdA es troba en la següent adreça: Generador de Prompts per Crear Situacions d’Aprenentatge amb ChatGPT.

  1. Amb aquesta aplicació, en primer lloc, hem de seleccionar la plantilla que volem utilitzar: 1A o 1B.
  2. Apareixerà el primer prompt amb el que no hem de fer res, no obstant això, si volem podem editar-lo per modificar-lo. La part que haurem d’omplir més endavant, no aquí, amb les nostres dades es troba entre claudàtors.
  3. Sota aquest prompt trobem els espais per omplir les dades que fan falta per completar el prompt (les que anaven entre claudàtors al prompt inicial). No tots els prompts necessiten aquestes dades addicionals.
  4. Una vegada hem escrit la nostra part, premem el botó «Generar prompt final» i tindrem el prompt sencer a la part inferior.
  5. Aquest prompt l’hem de copiar i enganxar al ChatGPT per obtenir la seva resposta.
  6. A la part de dalt ja tindrem el següent prompt i hem de procedir de la mateixa forma a partir del punt 3.
  7. Una vegada tenim tots els prompts processats podrem emplenar la plantilla del Departament.

Aquí teniu gràficament el procés de creació del disseny de la SdA amb l’aplicació Web:

Procés de creació del disseny de la SdA amb l’aplicació web.

Si volem concretar la SdA per fer-la apta per aplicar a classe, farem servir la plantilla 2, amb la qual es procedeix de forma semblant utilitzant les dades que hem posat a la plantilla del Departament.

Per acabar, és important destacar que no podem quedar-nos només amb el que ens diu ChatGPT i hem de revisar, demanar aclariments, concrecions o alternatives a allò que ens va dient per fer nostra la Situació d’Aprenentatge i que tingui el nostre estil.

Exemples de situacions d’aprenentatge

En la pàgina Programacions teniu exemples complets i concrets de l’aplicació de ChatGPT per a les programacions i elaboració de situacions d’aprenentatge.

Disseny de Situacions d’Aprenentatge a Educació Bàsica i Batxillerat amb ChatGPT

Aquest article és obsolet. Si us plau, llegiu Disseny i desenvolupament de situacions d’aprenentatge amb IA que el substitueix.

En aquest article us oferim les instruccions que cal donar al ChatGPT per dissenyar totalment una situació d’aprenentatge (SA).

La creació d’una Situació d’Aprenentatge té dues parts:

  1. El disseny, on es fan els objectius, criteris d’avaluació, una versió inicial de les activitats, etc. En aquest cas es fa servir la plantilla 1A o la plantilla 1B. El resultat es posarà a les plantilles del Departament d’Educació que teniu una mica més avall.
  2. El desenvolupament i concreció de les activitats, on es detallen totes les activitats que es faran. S’utilitza la plantilla 2. El resultat es donarà als alumnes perquè facin les activitats de la SA.

Important: S’ha desenvolupat una aplicació web que incorpora aquestes plantilles, si ho prefereixes les pot utilitzar en aquest enllaç: Generador de Prompts per Crear Situacions d’Aprenentatge

Per al disseny contemplem 3 casos:

  1. Partint dels sabers. Seleccionem els sabers i els posarem a la plantilla 1A
  2. Partint d’una activitat que ja tenim feta i que desitgem convertir en una situació d’aprenentatge. Posarem la descripció de la SA en la plantilla 1B.
  3. Partint d’una idea que tenim al cap sense gaire concreció. Posarem la descripció en la plantilla 1B.

Seguim amb fidelitat els models de plantilles per a les Situacions d’Aprenentatge proporcionats pel Departament d’Educació de Catalunya, que són els que al final haurem de completar:

1. Disseny de la Situació d’Aprenentatge:

Preparació de la informació necessària

Abans de començar hem de tenir a mà els sabers, les competències específiques i els seus criteris d’avaluació. El millor és tenir-los en un document propi per poder accedir-hi fàcilment cada vegada que desitgem crear una SA.  Vegeu un exemple d’aquest document.

Aquest document ha de tenir:

  1. Sabers.
  2. Competències específiques (CE). Les podeu trobar una mica abans dels sabers. És important que estiguin correctament numerades. Les CE que es treballaran seran seleccionades per ChatGPT a partir de les nostres indicacions.
  3. Criteris d’avaluació de les CE (incloses les CE). Estan juntament amb les CE. És important que estiguin correctament numerades.

Per tant, tindrem una llista de sabers i dues llistes de competències, una d’elles inclourà també els criteris d’avaluació.

Fer el disseny d’una situació d’aprenentatge a partir dels sabers

Aquest cas ens permet seleccionar uns quants sabers per fer una SA. A continuació teniu la plantilla amb totes les instruccions (prompts) necessaris, així com les dades que necessita cada una. El primer pas ser serà la selecció de sabers que volem treballar i ChatGPT farà la resta.

Plantilla (1A) per al disseny d’una situació d’aprenentatge amb ChatGPT a partir dels sabers.

  1. Heu de fer una còpia per poder treballar i substituir el text blau per les vostres dades, els sabers, competències específiques i criteris de les CE i aneu seguint les instruccions que trobareu a la mateixa plantilla.
  2. Aneu copiant i enganxant a ChatGPT els prompts de la plantilla.
  3. En finalitzar es recullen les respostes i ja es poden omplir una de les plantilles del Departament d’Educació i que teniu al principi de l’article.

Exemple

Hem fet un exemple amb el disseny d’una situació d’aprenentatge de Biologia de 1r de Batxillerat, amb les 3 parts que necessita: preparació del material, conversa amb ChatGPT i omplir les plantilles del Departament.

  1. Plantilla del disseny amb els prompts.
  2. Conversa amb ChatGPT.
  3. Situació d’aprenentatge completada. Aquí trobareu també, en vermell, de quin prompt exactament surt cada una de les informacions i us pot servir de guia per a les vostres SA.

Fer el disseny una situació d’aprenentatge aprofitant una activitat que ja tenim feta

En el cas que ja tinguem una activitat feta que vulguem aprofitar, farem servir la plantilla que tenim a continuació. Partirem del resum de l’activitat.

Plantilla (1B) per al disseny d’una situació d’aprenentatge amb ChatGPT a partir de la seva descripció.

Procedim igual que abans, fem una còpia de la plantilla i l’omplim.

En el prompt 1, enganxeu al ChatGPT el resum l’activitat que ja teniu feta d’abans. Heu de procurar que estiguin totes les tasques perquè ChatGPT es faci una idea útil de la SA.

Aconsellem l’ús d’un servei com ChatPDF, basat també en intel·ligència artificial, que pot fer resums i anàlisis de documents en PDF.

Per fer un resum amb ChatPDF, seguiu els següents passos:

1. Feu un PDF amb la vostra activitat.

2. El pugeu al ChatPDF i escriviu el següent prompt:

Escriu una llista amb els objectius del treball i altra llista amb les activitats proposades amb la seva temporització, matèria i nivell educatiu

3. La seva resposta serà el que escriureu en el prompt 1.

4. Per a la resta de prompts heu d’anar seguint les instruccions que trobareu a la plantilla.

5. Finalment, farem servir les plantilles del Departament per ficar allà tota la informació. Les teniu al principi d’aquest article.

Exemple

Podeu consultar un exemple fet amb una activitat, que no va ser dissenyada com una SA, anomenada Biodiversitat del parc del Turó de la Peira de Biologia a 1r d’ESO:

  1. Activitat original que inicialment no va dissenyada com situació d’aprenentatge. El contingut d’aquesta web s’ha exportat a PDF i s’ha fet un resum amb ChatPDF.
  2. Plantilla amb els prompts completada.
  3. Conversa amb ChatGPT
  4. Situació d’aprenentatge completada. Aquí hi trobareu també en vermell de quin prompt prové cada una de les informacions.

Fer el disseny d’una situació d’aprenentatge en el cas que tinguem una idea

Potser tenim una idea d’una situació d’aprenentatge que podríem fer, però la tenim sense concretar massa. En aquest cas ChatGPT ens pot ajudar a desenvolupar les idees. Partirem de la descripció de la SA que ens agradaria fer.

Farem servir la mateixa plantilla del punt anterior (Plantilla (1B) per al disseny d’una situació d’aprenentatge amb ChatGPT a partir de la seva descripció), ja que l’únic que haurem de fer és descriure l’activitat amb el màxim de detall en el prompt 1, després deixarem que ChatGPT ens guiï en el procés de creació.

En el prompt 1 haurem de posar:

  1. Descripció de la SA.
  2. Matèria i nivell.
  3. Tipus d’agrupaments i durada de la SA.
  4. Qualsevol altra informació que pugui ser útil.

Exemple 1:

Situació d’aprenentatge sobre probabilitat en la matèria de matemàtiques aplicades a les CCSS de 2n de Batxillerat. La SA inclou l’ús del full de càlcul. Es faran grups de 4 i el treball serà cooperatiu. La durada serà de 5 hores.

Exemple 2:

Situació d’aprenentatge sobre l’impacte de la Revolució Industrial en la història contemporània, en la matèria d’Història de 4t d’ESO. La SA inclourà una recerca de fonts històriques, l’anàlisi crítica d’aquestes i la creació d’una presentació de diapositives. Es formaran grups de 3 i el treball serà col·laboratiu.

Exemple 3:

Situació d’aprenentatge sobre salut i malalties en Biologia i Geologia de 1r d’ESO. La SA se centra en la investigació i presentació de diferents aspectes com ara malalties, ús de medicaments, vacunació i trasplantaments. Els estudiants treballaran en grups de 3-4 i durarà quatre setmanes.

Després continuem amb els següents prompts, tal com es va fer en el punt anterior.

2. Desenvolupar i concretar les activitats d’una situació d’aprenentatge

Una vegada tenim fet el disseny i hem completat la plantilla del Departament, utilitzant la plantilla 1A o 1B amb els sabers, objectius, tractament dels vectors, etc, arriba el moment de desenvolupar i concretar el que hem posat a la taula ACTIVITATS D’APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ, és a dir fer el guió per als alumnes.

Per això farem servir la plantilla 2 i ens caldran algunes de les dades que hem fet anteriorment, com el contingut de les activitats d’aprenentatge, la descripció de la SA o els objectius d’aprenentatge i els seus criteris.

Plantilla (2) per al Desenvolupament i Concreció d’una Situació d’Aprenentatge amb ChatGPT

En aquesta fase és molt important revisar bé tot el que escriu ChatGPT, ja que aquesta informació són les activitats que faran els alumnes i ha d’estar tot ben detallat, ser coherent i factible. Si una activitat no està prou explicada o no es pot realitzar per manca de material o temps, o qualsevol altre impediment, haurem de modificar el que escriu ChatGPT o demanar-li que ho arregli.

Una vegada estigui correcte el resultat serà el que donarem als alumnes per fer les activitats.

Resum

Esquema del disseny d’una SA amb ChatGPT (fet amb mermaid).

Consideracions finals

Lògicament, podem fer servir els prompts de forma parcial, per exemple, potser només ens interessa el tractament de les competències transversals o els objectius d’aprenentatge d’una situació d’aprenentatge que ja tenim feta. En aquests casos bastarà amb donar-li la informació necessària a ChatGPT abans d’escriure el prompt corresponent.

Els prompts han estat reescrits nombroses vegades fins a aconseguir el resultat desitjat en cada cas. Veureu que algunes paraules estan en majúscules, són necessàries per evitar que ChatGPT ignori algunes instruccions.

Els exemples que us proporcionem aquí estan sense modificar, és a dir, no s’ha fet cap retoc ni millora. Però si volem una SA de qualitat, és necessari revisar-ho tot i, si s’escau, demanar al ChatGPT més informació sobre els aspectes que no són clars, una reescriptura del que ha escrit en determinats prompts, així com verificar que el que surt és el que desitgem per als nostres alumnes. Hem de fer nostra cada SA feta amb IA.

No cal dir que les situacions d’aprenentatge són responsabilitat del professorat i no de la IA. ChatGPT només és l’eina que fem servir per optimitzar el temps i l’esforç i poder dedicar-nos així al que de veritat importa, l’aprenentatge dels nostres alumnes, més que als papers. La burocràcia cada vegada ofega més als docents i tot es deixa a les nostres mans, llavors permetem-nos millorar la nostra feina amb l’ús de la intel·ligència artificial.

Per a qualsevol qüestió deixeu un missatge al peu de l’article, s’agrairà molt la retroalimentació.

Si voleu saber més sobre la intel·ligència artificial aplicada a l’educació, esteu convidats al grup de Telegram: @ChatGPTedu on ja som més de 600.

Fonts consultades

Últimas entradas

  • Cómo crear un chatbot en Gemini con canvas
    Este artículo explica cómo desarrollar un chatbot educativo usando Gemini con canvas. El ejemplo muestra un tutor socrático que analiza textos y genera preguntas para verificar la comprensión del estudiante. Se requiere el modelo 2.5 Pro, definir objetivos claros y crear un prompt detallado. Incluye consejos para depuración, compartir el programa y solucionar errores comunes mediante la técnica «vibe coding».
  • Cómo conectar una aplicación con una hoja de cálculo de Google
    Este artículo explica cómo crear una aplicación HTML que recoja respuestas de un formulario (nombre, sugerencias y valoración de 0 a 4) y las envíe automáticamente a una hoja de cálculo de Google usando Apps Script. Se detallan los pasos para configurar la hoja, escribir el script y otorgar permisos. También se muestra cómo obtener la URL necesaria para integrarla en la aplicación. Es una guía práctica orientada a aplicaciones educativas interactivas.
  • Asistente de Estudio Inteligente Multilingüe
    El Asistente de Estudio Inteligente Multilingüe facilita el aprendizaje adaptando automáticamente su interfaz al idioma del navegador. Permite fijar edad e idioma de interacción, cargar textos o imágenes y, mediante IA, generar resúmenes, FAQ, flashcards y mapas conceptuales descargables. Incluye práctica guiada con diversos tipos de preguntas, chat enfocado al contenido y un informe de progreso. Cada sesión es única y personalizable, potenciando comprensión y autonomía eficaz.
  • El profesor que no existía
    «El profesor que no existía» es una novela publicada el 14 de mayo de 2025 por Juan José de Haro, creada en colaboración con Claude, una IA de Anthropic. Presenta tres dimensiones: la narrativa sobre Gabriel Vega (un profesor digital en un instituto), una banda sonora que acompaña cada capítulo, y una dimensión interactiva donde el personaje existe como IA en ja.cat/gabrielvega. La obra cuestiona los límites entre lo real y lo simulado, la memoria, la identidad y el futuro de la enseñanza.
  • Cómo activar la IA en nuestros recursos educativos
    Aprende a activar chatbots de IA (Grok, ChatGPT, etc.) en recursos educativos (HTML, Moodle, etc.). Pasa prompts vía URL para que la IA ejecute instrucciones, incluyendo datos del usuario. Técnica: Vibe Coding
  • Diseño experimental con inteligencia artificial siguiendo el método científico
    El diseño experimental con inteligencia artificial optimiza la aplicación del método científico, facilitando la formulación de hipótesis, la estructuración de variables y el análisis de resultados. La IA mejora la precisión y eficiencia de los experimentos, fomentando el pensamiento crítico y la replicabilidad en la enseñanza. Esta herramienta transforma la investigación educativa y científica, asegurando rigor metodológico.
  • Cómo fomentar el pensamiento crítico con inteligencia artificial: el método de los 3 expertos
    El método de los 3 expertos utiliza inteligencia artificial para generar debates entre personajes con distintas perspectivas. Esta técnica fomenta el pensamiento crítico en el aula, permitiendo a los estudiantes analizar, contrastar y formular sus propias opiniones. Su aplicación en diversas materias fortalece la argumentación, el aprendizaje activo y la evaluación de información con mayor profundidad.
  • Cómo planificar una unidad didáctica gamificada con inteligencia artificial
    La gamificación en educación, potenciada por inteligencia artificial, permite diseñar unidades didácticas estructuradas y motivadoras. Este artículo explica el prompt «Planificar una unidad didáctica gamificada», detallando su estructura, decisiones clave y aplicación en el aula. La IA facilita la personalización del aprendizaje, la adaptación de desafíos y la evaluación automatizada, beneficiando a docentes y estudiantes.
  • Búsqueda profunda con IA: analiza, investiga y resume en minutos lo que antes necesitaba horas
    La IA revoluciona las búsquedas: analiza consultas, selecciona páginas, abre enlaces y evalúa su relevancia. Varios servicios como AgentGPT, Gemini y Perplexity ofrecen esta tecnología, que transforma la investigación permitiendo obtener resultados de calidad en minutos, en lugar de invertir horas.
  • Cómo vincular teoría y práctica en el aula con inteligencia artificial
    La inteligencia artificial facilita la integración entre teoría y práctica en el aula mediante la generación de actividades adaptadas. A través de prompts estructurados, los docentes pueden obtener explicaciones, ejemplos y ejercicios contextualizados que permiten aplicar conceptos teóricos en situaciones reales, fomentando un aprendizaje más significativo y personalizado para los estudiantes.
  • Cómo evaluar proyectos en grupo con inteligencia artificial
    La inteligencia artificial facilita la evaluación de proyectos en grupo mediante la automatización de criterios, rúbricas y herramientas de análisis. Este artículo explora un prompt específico de Eduprompts que permite a los docentes estructurar evaluaciones equitativas, promoviendo la autoevaluación y coevaluación. La IA optimiza el proceso, asegurando mayor objetividad y eficiencia en el aula.
  • Barra de inteligencia artificial de Firefox
    Recientemente, Firefox ha añadido una barra de herramientas en la sección Firefox Labs que permite acceder a diferentes chatbots. Desde que la uso, se ha convertido en indispensable para mí. Cuando seleccionamos un texto en cualquier página, aparece una estrella y al poner encima el ratón, saldrá un menú como este: Este menú permite: Al… Lee más: Barra de inteligencia artificial de Firefox
  • Cómo crear evaluaciones adaptativas con inteligencia artificial y el Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA)
    La evaluación adaptativa basada en el Diseño Universal para el Aprendizaje utiliza la inteligencia artificial para generar pruebas flexibles y accesibles. El proceso incluye definir contenidos, identificar necesidades, crear opciones variadas y establecer criterios claros que permiten a cada estudiante demostrar su aprendizaje según sus capacidades.
  • Cómo diseñar actividades educativas basadas en los ODS con inteligencia artificial
    Los Objetivos de Desarrollo Sostenible se integran en el aula mediante un sistema de prompts que genera actividades educativas estructuradas. El proceso guía a los docentes en la identificación del contexto, selección de saberes, alineación con criterios y diseño de actividades que conectan el aprendizaje con problemas globales reales.
  • Cómo crear situaciones de aprendizaje con inteligencia artificial
    El uso de inteligencia artificial en la creación de situaciones de aprendizaje permite a los docentes diseñar experiencias educativas más dinámicas y adaptadas al contexto del alumnado. Mediante 20 prompts estructurados, se facilita la planificación de actividades, la evaluación y la personalización del aprendizaje. La IA complementa la labor docente, optimizando el tiempo y potenciando metodologías activas.
  • Cómo diseñar un ABP con inteligencia artificial
    Guía paso a paso para diseñar un proyecto educativo usando inteligencia artificial. La metodología ABP se estructura mediante cinco prompts que permiten a los docentes definir elementos clave, establecer la planificación, organizar el trabajo, seleccionar el producto final y diseñar la evaluación del proyecto.
  • Cómo crear fichas y ejercicios en minutos: diseños rápidos con IA y Canva
    Canva permite crear ejercicios y fichas educativas de forma masiva utilizando su función de «diseño por lotes». El proceso consiste en hacer un diseño base en Canva, generar una tabla de contenidos con IA y combinarlos para producir docenas de fichas automáticamente. El artículo muestra el proceso paso a paso usando como ejemplo la creación de ejercicios sobre «El niño con el pijama de rayas», e incluye numerosas ideas de tipos de fichas que se pueden crear con este método, desde ejercicios de gramática hasta fichas de ciencias.
  • Cómo crear aplicaciones educativas con IA para integrarlas en tus recursos digitales
    Aprende a crear aplicaciones educativas usando chatbots de IA (DeepSeek, ChatGPT, Claude, Qwen o Le Chat) y a integrarlas en tus recursos digitales. El artículo explica paso a paso cómo generar el código, mejorarlo y compartirlo a través de diferentes plataformas como Google Sites, WordPress, eXeLearning o Moodle.
  • Cómo crear mini-aplicaciones educativas con DeepSeek
    Un tutorial detallado sobre la creación de aplicaciones educativas con DeepSeek, una IA potente que permite desarrollar y ejecutar programas HTML directamente en el chat. El artículo explica paso a paso cómo crear mini-aplicaciones didácticas, modificarlas iterativamente y compartirlas en diferentes plataformas educativas.
  • Cómo crear mini-aplicaciones educativas con Claude
    Claude permite crear mini-aplicaciones educativas de forma sencilla, sin necesidad de programación. Las aplicaciones generadas son interactivas y pueden incluir simuladores, calculadoras o líneas de tiempo. El proceso requiere indicar el tipo de aplicación deseada y realizar ajustes mediante una comunicación clara, similar a trabajar con una persona.
  • ¿Qué IA me conviene? Comparativa de chatbots gratuitos
    Análisis comparativo de chatbots gratuitos que examina sus capacidades y funcionalidades para ayudar al profesorado a elegir la herramienta de IA más adecuada según sus necesidades específicas. Incluye una aplicación interactiva para personalizar la selección y una prueba de razonamiento lógico.
  • Estrategias y métodos de enseñanza
    Esta guía presenta un análisis detallado de estrategias y métodos de enseñanza, desde los fundamentos básicos hasta las técnicas más avanzadas, incluyendo el aprendizaje adaptativo con IA y la metodología STEAM, para ayudar a los docentes a seleccionar y adaptar las estrategias más adecuadas según su contexto educativo.
  • Cómo convertir un PDF o DOCX al formato Markdown
    Este artículo explica cómo convertir documentos PDF y DOCX al formato Markdown para mejorar su procesamiento por chatbots de IA como ChatGPT y Claude. Detalla el paso a paso para activar Markdown en Google Docs y realizar la conversión, además de mencionar las limitaciones respecto a imágenes y tablas complejas.
  • ¿Podemos utilizar la IA para evaluar al alumnado?
    El reglamento europeo (UE) 2024/1689 permitirá el uso de IA para evaluar al alumnado a partir de 2026, con condiciones específicas. La guía detalla los requisitos clave para su implementación segura y ética, incluyendo supervisión humana obligatoria, protección de datos, transparencia y un sistema de reclamaciones, clasificando esta práctica como de «alto riesgo» por su impacto en el futuro académico de menores.
  • Cómo hacer diagramas en árbol con IA y Markmap (organizadores gráficos)
    El artículo explica cómo crear diagramas en árbol usando IA generativa y Markmap en 3 sencillos pasos. El proceso consiste en: 1) generar el diagrama en forma de lista usando una IA como ChatGPT o Claude, 2) pegar el texto generado en la web de Markmap para crear el gráfico, y 3) descargar el diagrama como HTML interactivo o captura de pantalla. También menciona la extensión MarkDownload para facilitar la captura de texto en formato Markdown desde páginas web.

Categorías del blog

© 2025 Bilateria

Tema por Anders NorenArriba ↑