Blog sobre educación

Categoría: Uncategorized

Eines per l’avaluació del diari d’aprenentatge individual i del treball en equip

DOI: 10.5281/zenodo.6965728

Introducció

En aquest article proporcionem una sèrie de documents amb la finalitat de donar les eines per fer un diari d’aprenentatge i avaluar, tant el diari com el treball fet. També es donen documents per fer el diari en el cas que es treballi en equip i la seva avaluació, tant del diari com del treball fet. Per tant, s’in­clouen diversos documents que contenen instruccions pels alumnes i fulls de càlcul per a l’ava­luació del professorat. L’avaluació no comporta la utilització de totes les eines que presentem, ja que només farem servir les que ens interessin.

Aquests documents només són una proposta que podrem utilitzar, modificar o fer-los servir com a guia.

Diaris d’aprenentatge

Un diari d’aprenentatge és un objecte on l’alumnat enregistra periòdicament les seves expe­riències en el procés d’aprenentatge. Tot i que el més habitual és que sigui alguna mena de docu­ment amb text, no hi ha cap inconvenient en què estigui format per àudio (podcast) o vídeo, sempre que es res­pecti el marc temporal en la seva construcció.

En un diari d’aquest tipus, l’alumnat expressa les dificultats que té, allò que més o menys li agrada, els problemes que pot tenir amb els companys, etc. La diferència entre els dos tipus de dia­ris que proposem, l’individual per al treball en solitari i el de l’equip pel treball amb els companys, és el ti­pus de reflexió que se’ls proposa. Tot i que no es dona una estructura fixa sinó més aviat una sèrie d’idees per reflexionar i a on agafaran les que prefereixin en cada moment.

Individual

Aquest diari és per fer a la classe quan no es treballa cooperativament o en equips. El seu ob­jectiu és que l’alumnat sigui conscient de com porta la matèria i si li cal prendre cap mena d’acció per evi­tar endarrerir-se.

Algunes qüestions que podem fer servir en el diari individual
Què hem fet avui? Aspectes en què tinc més dificultats. Quins dubtes tinc i què puc fer per resoldre’ls. Aspectes que més/menys m’han agradat. He ajudat als companys o m’han ajudat ells. Porto el meu treball al dia?

Tenim la descripció completa en l’arxiu de text amb format ODT: «Instruccions per al diari d’aprenentatge individual.odt».

Treball en equip

El treball amb companys requereix altres competències i habilitats que quedaran reflectides en aquest document d’avaluació del treball en equip. A la següent taula tenim les propostes per aquest diari.

Algunes qüestions que podem fer servir en el diari de treball en equip1
He contribuït al progrés del grup? He estat responsable amb les tasques que per acord ens assignem? He acabat les tasques que tenia assignades? Hem arribat a temps segons les pautes donades pel professor/a? En aquest grup per a mi ha estat difícil… Com puc fer perquè la tasca del meu equip sigui més eficient? Què és el que hem fet especialment bé com a equip de feina? Què és el que he de millorar?

Podrem trobar les instruccions pels alumnes al document de text en format ODT: «Instruccions per al diari d’aprenentatge d’un treball en grup.odt».

Avaluació

Els diaris d’aprenentatge dels alumnes es presenten com una eina molt valuosa per fer una avalua­ció formadora i formativa.

Avaluació formadora

Escrivint el que l’alumne fa diàriament li fa prendre consciència de per què ho fa i quines mancan­ces i fortaleses té. La reflexió periòdica, que pot ser diària, setmanal o amb una altra perio­dicitat, sobre allò que està fent en aquell moment, ajuda a la seva autoregulació. Per tant, aquesta avalua­ció és el mateix diari.

Avaluació formativa

No només l’alumnat pot prendre decisions sobre el seu aprenentatge basant-se en la reflexió sobre la seva marxa docent, sinó també el professorat. Amb l’anàlisi d’aquests diaris té una infor­mació molt més propera i actualitzada dels seus alumnes que li permetrà prendre decisions amb un conei­xement de causa molt superior sobre les necessitats que té el seu alumnat.

Per fer aquest tipus d’avaluació proposem una rúbrica d’un sol punt per avaluar el seu diari, on es pot redactar el procés de l’alumne amb una doble finalitat. En primer lloc, perquè el professo­rat co­negui millor l’alumnat per prendre les decisions que calguin. En segon lloc, per retornar-li amb les anotacions del professor i que pugui millorar en el seu aprenentatge. La rúbrica la trobarem a l’arxiu de full de càlcul en format ODS: «Rúbrica d’un sol punt_ Diari d’aprenentatge.ods».

Elaboració pròpia. Captura de pantalla de la rúbrica d’un sol punt. «Rúbrica d’un sol punt_ Diari d’aprenentatge.ods»

A més d’aquesta rúbrica hem afegit una escala de valoració amb els mateixos criteris, però on dona­rem una puntuació en lloc de redactar les observacions. Aquest sistema és més ràpid i senzill, però aporta menys in­formació que la rúbrica d’un sol punt. L’escala la trobarem a l’arxiu de full de càlcul en format ODS: «Escala de valoració del diari d’aprenentatge.ods».

Elaboració pròpia. Captura de pantalla de l’es­cala de valoració. Arxiu: «Escala de valoració del diari d’aprenentatge.ods»

Avaluació sumativa

En finalitzar el procés (tot i que també es pot fer durant el procés) fem una avaluació sumativa i acreditativa on es reflecteixin els avenços dels alumnes, tant des del punt de vista individual com del funcionament dels equips. Disposem d’un parell d’escales d’avaluació un pels equips i altre pels alumnes en format de full de càlcul ODS. Cada escala té també una versió per importar des de les rúbriques de Google Classroom.

Elaboració pròpia. Captura de pantalla de l’escala d’avaluació individual. Arxiu: «Escala_de_valoracio_del_treball_individual.ods»


Elaboració pròpia. Captura de pantalla de l’escala de valoració del grup. Arxiu: «Escala_de_valoracio_del_treball_en_grup.ods»

Arxius

Els arxius que acompanyen aquest treball són els indicats a continuació. Tots poden obtenir-se a partir del seu DOI, la qual cosa ens assegura disposar sempre de l’última versió:

  • Documents de text per als diaris d’aprenentatge adreçats a l’alumnat:
  • Avaluació durant el procés adreçats al professorat, fulls de càlcul:
  • Avaluació sumativa en finalitzar el procés formatiu per al professor, en format de full de càlcul
    • «Escala_de_valoracio_del_treball_individual.ods» (versió per al Google Classroom: «Escala_de_valoracio_del_treball_indi­vidual_(versio_classroom).ods»)
      https://doi.org/10.5281/zenodo.6974405.
    • «Escala_de_valoracio_del_treball_en_grup.ods» (versió per al Google Classroom: «Escala_de_valoracio__treball_en_equip_(per_importar_al_classroom).ods»)
      https://doi.org/10.5281/zenodo.6973808.

Nota sobre les versions per a Google Classroom

Les rúbriques que tenen versió per a Classroom són per importar la rúbrica des d’una tasca. S’ha de pujar l’arxiu ODS al Drive i obrir-lo perquè Google li canviï el format al seu propi. Una ve­gada fet això, ja es pot anar a la tasca del Classroom i importar la rúbrica. En l’ajuda de Google dis­posem de la forma d’importar rúbriques: Importar guías de evaluación compartidas.

Fonts

Tots els documents anomenats aquí, incloent-hi aquest mateix, estan sota una llicència CC BY-SA.

1Modificat de: Los diarios de aprendizaje, una herramienta para reflexionar sobre el propio aprendizaje. CEDEC

Google Lens y su uso en las Ciencias Naturales

Google Lens es una aplicación de reconocimiento de imágenes para móvil que existe desde 2018.

Aunque es capaz de leer texto, escanear códigos de barras o buscar el precio de los productos fotografiados, no son estas capacidades las que nos interesan, sino la habilidad de determinar las especies de todo tipo de plantas y animales. Por supuesto, no me refiero a reconocer un león o una gallina, sino que puede detectar especies que solo un especialista en la materia sería capaz de clasificar correctamente.

Lens puede instalarse en el móvil como una aplicación separada aunque, en los dispositivos Android, la podemos encontrar en la aplicación para Google, Google Fotos, como un pequeño icono en la parte inferior de cada fotografía.

El icono de Lens se encuentra en la parte inferior de las fotos en Google Fotos.

Sin necesidad de instalarlo, también lo encontraremos en la aplicación Google, formando parte del buscador a la derecha del micrófono.

Icono de Lens en la aplicación llamada Google

Si instalamos la aplicación, obtendremos algunas opciones adicionales, aunque no aportan nada a lo que tratamos en este artículo, como no sea la facilidad de abrirlo y hacer la foto directamente desde la aplicación.

Lens en acción

Independientemente de la forma de acceder a la aplicación, Lens coloca un punto azul sobre la imagen que ha detectado. Si esta imagen de nuestra foto no nos interesa, podemos pulsar sobre otra parte de la imagen o utilizar el botón de selección para escoger solo una parte de la misma.

En la parte inferior nos pueden aparecer una serie de fotografías para que seleccionemos la que mejor se ajuste a nuestro espécimen o directamente el nombre de aquello que hemos fotografiado.

Lens detecta un insecto y lo marca. En la parte inferior aparecen dos opciones

Si desplazamos las fotos de la parte inferior hacia arriba obtendremos más información.

Si desplazamos el panel inferior hacia arriba aparecen dos especies: Cantharis obscura y C. fusca.

Las opciones que aparecen no son únicamente fotos que se parecen a la nuestra. Son dos especies de insectos muy similares y que, basándose en otras fotos que no aparecen aquí, nos propone como posible elección. Al seleccionar una u otra, la información que hay en la parte inferior cambia.

La selección de Lens no es una simple coincidencia de imágenes, sino que es una elección basada en información muy variada obtenida de Internet. Esto se ve claramente con la fase juvenil de un insecto que no se parece en lo más mínimo al adulto, Nezara viridula. La fase juvenil es redondeada, negra y con manchas amarillentas, mientras que el adulto tiene una forma diferente y es totalmente verde

La especie propuesta aparentemente no tiene relación, ni en el color ni en la forma, con la de la foto

Google Lens utiliza técnicas de aprendizaje profundo (véase Wikipedia) que está basado en el aprendizaje automático o machine learning. Esto hace que los resultados no sean una mera comparación de imágenes similares.

Veamos algunos ejemplos más.

Identificación de un díptero
Detección de una especie de planta
Lens detecta dos posibles especies de arañas. La comparación con la imagen original (en la parte superior) nos dice que parece ser la primera propuesta: Mangora acalypha.
Identificación de una especie de caracol.

Los límites de Lens

La capacidad de Lens para reconocer seres vivos es realmente asombrosa, no obstante no podemos quedarnos con la primera propuesta. Muchas veces no coincide claramente con nuestro espécimen pero otras, aunque aparentemente es muy parecida, un estudio más detallado revela que no es exactamente lo que nos ha indicado.

Una vez Lens nos propone uno o varios nombres posibles, debemos iniciar una búsqueda exhaustiva para confirmarlos en la medida de lo posible. Hay que buscar y comparar con lo que se dice en otros sitios, así como cotejar visualmente las fotos con otras. Es una buena idea hacer varias fotos y dejar que Lens nos sugiera los nombres en cada una de ellas, así veremos cuáles son los que se repiten.

En ocasiones solo nos servirá para saber el género, la familia o el orden a la que pertenece nuestra especie. Por lo que, aunque no siempre se llega al nivel de especie, sí nos aproxima mucho a lo que nuestro ser vivo pueda ser. Esto es algo que hace solo unos años era poco menos que imposible, a veces ni siquiera era factible saber el orden o la familia debido a la complejidad taxonómica de muchas de las especies.

Con esta herramienta podemos alcanzar cotas de identificación taxonómica nunca vistas con anterioridad y puedo asegurar que, en el campo de la taxonomía, Google Lens es una absoluta revolución.

Identificación de una huella de jabalí (foto de la parte superior), aunque la primera opción fue la de un tejón. Es necesario siempre corroborar los resultados de Lens.

Usos y aplicaciones

La utilidad didáctica de esta aplicación queda fuera de toda duda como fuente de información en zoología, botánica o micología. Cualquier profesor de biología con intereses sobre la fauna y flora local le podrá encontrar infinidad de aplicaciones.

En primero de ESO tiene una utilidad especialmente atractiva, ya que en este curso se trata de forma explícita la clasificación de los seres vivos y da pie a numerosos trabajos sobre el tema.

Igualmente, para los aficionados a las plantas y animales en general, con toda seguridad les aportará muchas satisfacciones. Y a más de un especialista le puede suponer una ayuda en algún momento.

Origen de las imágenes

Todas la fotografías utilizadas como ejemplos en Lens de este artículo, son originales.

¿Qué notificaciones de Google Classroom recibimos?

Muchas veces no está claro qué notificaciones reciben los alumnos por correo o por la aplicación del móvil. De forma que a lo mejor les estamos escribiendo y ellos simplemente no se enteran ya que nadie les avisa.

Esto último sucede con la asignación de tareas mediante la cita expresa de su correo: +nombre@dominio cuando se escribe desde un documento de una tarea. En teoría el alumno debería ser avisado de que le estamos asignando una tarea (por ejemplo, mejorar un apartado de un trabajo) sin embargo por las pruebas que he hecho (más de una vez para evitar errores) el alumno no recibe nada, ni correo ni mensaje por la aplicación del móvil. Si hacemos asignaciones utilizando la cita de correo, deberemos avisar expresamente de esto mediante un mensaje privado.

Los resultados de las pruebas se han puesto mediante imagen y también en PDF.

© 2022 Bilateria

Tema por Anders NorenArriba ↑